Aparaula’m: Fato

En Víctor, una altra vegada, ens proposa una bona juguesca: apadrinar una paraula per cloure l‘any de la Paraula Viva i acollir-la en els nostres blocs. I la nostra benvolguda adoptada ha estat fato. És una paraula que ens estimem molt, i que allà a on anem (si és del coll de Balaguer en amunt) sempre provoca la mateixa pregunta recurrent (i què és fato?). I jo sempre em pregunto com pot ser que la resta dels catalans puguen viure sense esta paraula, com poden parlar només dient coses. I per això mateix la juguesca del Víctor m’encanta, perquè a la catosfera, este dia 9, tindrem molt més fato i varietat lingüística que de costum. I sense subtitular!

Per si hi ha algú encuriosit en saber què vol dir us apuntaré la definició. Però no pas la del DIEC, avorridota com ella mateixa, sinó la del Diccionari Català-Valencià-Balear de mossèn Alcover, un dels puntals de la història de la nostra llengua (per favor, no us perdeu la pàgina que li dedica l’IEC, amb el Bolletí, el Dietari, els Quaderns de camp i les Flexions verbals, són d’una extrema delícia per als filòlegs!).

1. FATO m.
|| 1. Equipatge; conjunt de coses que es porten, que es carreguen, que es tenen aparellades per a un viatge, per a una feina, per a un ús qualsevol (or., occ.); cast. bagaje. Per obs de fer mantes per al fato del bestiar del senyor rey, doc. a. 1414 (Arx. Gral. R. Val.). Per lo cost de una manta e dos taleques noves que he comprades a obs del fato dels dits brúffols, doc. a. 1439 (mat. arx.). No hi avia massa fato per carregar, Massó Croq. 58. La diligència bolcada, com monstre de cartró abonyegat y escupint fato per l’esberlada closca, Oller Fig. pais. 97. «Has de portar tot el fato; no t’oblidis res»: es diu al qui ha de dur els estris o coses necessàries per a un viatge, per a un treball, etc. «Avui no et puc portar a tu en el carro perquè duc massa fato» (Olot, Empordà, Camp de Tarr., Solsona, Urgell, Ll., Tortosa, Maestr.). «En anar de viatge, no m’agrada portar molt fato».
|| 2. Conjunt de coses en general, com articles de comerç, ingredients del menjar, etc. (or., occ., Maestr.); cast. material. «A casa mengem cop de fato»: a casa mengem moltes coses variades i sense triar, com trumfes, cols, etc. (Solsona, Valls).
Fon.: fátu (or.); fáto (occ., Maestr.).
Sinòn.: recapte, concert.
Etim.: la mateixa del cast. hato, que encara no està determinada amb seguretat.