De Vall-de-roures vinc!

Este dissabte passat vaig fer una petita excursioneta a Vall-de-roures. Hi vam quedar uns quants amics de l’Octavi, a la seua llibreria, per si no n’estàveu al cas. L’excusa oficial era que hi fèiem cap per celebrar que el llibre Octavi Serret: de Vall-de-roures al món estava entre nosaltres en paper. La raó per la que hi érem només era una, l’Octavi: un dels catalizadors principals de la nostra cultura.

Només arribar l’Octavi ens va enredar amb algun dels mil-i-un projectes que té en ment. A mi em va tocar el rebre, a l’Emigdi també, i de ben segur que un per un (tal i com entràvem a la seua cova meravellosa) vam anar caient en alguna empresa engrescadora. El JM Tibau ens avisa que no pot vindre, però Totes les baranes dels teus dits ens recorda que sense ell la gresca d’avui no hauria estat la mateixa.

No m’atrevixo a dir tots els noms del qui vam ser-hi, per por de deixar-me’n algun (si voleu, recordeu-me’ls als comentaris), però hi eren bona part dels autors del llibre de l’Octavi. Però us ben asseguro que era com si ens coneguéssem tots d’anys enrere (fixeu-vos quin és el poder del bruixot matarranyenc!). El dinar, esplèndid; la companyia, immillorable. I ja no us dic res de les converses de cafè! Una d’interessant algun dia us l’apuntaré (parlàvem dels sistemes del mercat editorial i que si els escriptors no volen que els passe com als pagesos, alguna cosa hi han de fer). I al final n’hi va haver un d’espavilat que ens va gravar a tots (no res, per estalviar-se la feina de fer una conferència!) 😛 Ara, s’ha de dir que el colofó de festes va ser espectacular: un pastís amb la coberta del llibre! la veritat és que mai m’hauria arribat a imaginar que d’un llibre de Petròpolis en sortís un pastís tan bo!

Una jornada fantàstica la que ens va regalar a tots l’Octavi. En dies així un se sent feliç d’haver-lo arribat a conèixer. Gràcies de tot cor!

[Les fotos són gentilesa de l’Octavi.]