Arriba un nou número del ZU! Com sempre, us apunto l’editorial:
Enyorem quan de petits jugàvem al carrer, amb els amics, a jocs ingenus i a d’altres que no ho eren tant, i oblidem que els primers jocs sempre es fan amb sons i amb paraules, que el joc de combinar-los per construir paraules noves, sense saber que són la primera vegada que les diem, és l’únic al qual no deixem de jugar mai. Potser per aquest motiu, les paraules, com els carrers, mai no són les mateixes.
I mentre n’anem aprenent cada dia de noves i anem coneixent el lloc on naixem, construïm també noves ciutats, on imaginem vides (im)perfectes, diferents, a quilòmetres de distància, real o imaginada. I sempre descobrim ciutats noves, on arribem per primera vegada, i algunes, sense saber ben bé per què, acaben formant part de nosaltres mateixos. Ens fonem amb el paisatge i ens sentim una mica seus. Tot i que potser és a la inversa i fem que formi part de nosaltres: tots duem dins nostre ciutats on sempre volem tornar; ciutats de les quals encara no hem marxat i ja voldríem tornar a ser-hi. I hi tornem, sí. I sempre ens sembla poc…
Anem on anem, les paraules ens acompanyen sempre. Quan les recordem, les acabem estimant i odiant, tant o més que les persones que les van dir. I anem deixant amb elles dies lents i tranquils de sol benigne, nits fugaces, amics acollidors i una mica de nosaltres. O potser més.
Les ciutats i les paraules s’assemblen.
Però una ciutat, com una vida, no cap en una sola frase.
Cada vegada més dinàmica i més original!
Tot i que en aquest número es troba a faltar el teu article…snif, snif!
Muacs!
sí, este número que inclou llibres dins de coves és la canya!
L’Ebrebloc m’ha ocupat molt de temps… però tranquila, s’aproximen vents còsmics favorables al sector de la galàxia del Basar: la ciutat de la ciència ficció i la del cine! 😀
Quan dius això dels “vents còsmics” no sé per què em ve a la ment la teva imatge amb l’espasa làser… ;-DD
ep! te dixes la capa negra que es mou!!! 😀
si si, hem tobrat a faltar article 😉
Deixa’m fer un esment a l’editorial que has enganxat, aquest cop no és una introducció feta per l’equip de la revista, sinó un article de l’Elisenda Bernal (també del club dels filòlegs).
Això, només fer-ne esment, no voldria adjudicar-me mèrits d’un article que no és meu.
I bé, t’esperem al Cinema.
Aquesta revista es xulissima , amb el teu permís (si ? ) poso un enllaç al meu bloc.
:DD
i tant que pots posar-hi un enllaç, jaka, només faltaria!!!! 😀
@Lluis: espero no faltar a la cita del proper ZU! ;D