La Roser d’Antaviana ens cita avui per commemorar la figura de Salvador Espriu, quan fa 25 anys que no es troba entre nosaltres (vegeu aquí els blocs participants). Nosaltres hem triat un tema ben mariner per fer-ne un podcast, i hem escollit un fragment de Cementiri de Sinera (aquí el de veritat): potser perquè les odisseiques ressonàncies gairebé sempre són del nostre gust.
La música que acompanya el poema és de AlmaNova, Sarajevo Nights.
[La constel·lació Argos, d’un mapa de Mercator.]
A la vora del mar. Tenia
una casa, el meu somni,
a la vora del mar.Alta proa. Per lliures
camins d’aigua, l’esvelta
barca que jo manava.Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.Com necessito
contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?Ran de la mar tenia
una casa, un lent somni.
Quina dicció! Espero aprendre’n prou algun dia i que els mitjans rupestres que ara faig servir nodesllueixin tant les meves creacions audiovisuals.
Gràcies per participar de l’homenatge!
tampoc n’hi ha per a tant, és qüestió de pràctica! sempre he pensat que si els professionals de veritat es possessen a fer podcasts tots sortiríem guanyant amb escreix!
moltes gràcies a vosaltres per engegar-ho tot! 😛