bvalls de lletres, 9

Este desembre, a Valls, es va presentar el número 9 de la revista bvalls de lletres, editada per la Comissió de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Vallencs. En este número, maquetat acuradament per Àlex Rull i Georgina Solé, hi podreu trobar articles per a tota mena de gustos però, sobretot, hi abunden els que parlen de llengua, literatura i cinema.

La llista de participants és extensa. Per part del Consell de redacció hi trobareu Joan Guasch, Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Míriam Culleré, Teresa Guasch i Anna Montserrat. Per part dels col·laboradors (esporàdics i no tant esporàdics) hi ha Marcel Banús, Mònica Batet, Maite Blay, Imma Cisa, Àngels Jové, Roser Llagostera, Miquel-Àngel Pradilla, Roger Roig, Xavier Rull, Anna Vila, i un especiariaire per tots coneguts (si coneixeu algun enllaç de les persones que he citat, dieu-me’l!).

Tot i que esta llista puga parèixer sobrera no ho és. Primer, perquè cal evidenciar que per fer esta revista s’hi han sumat els esforços de moltíssima gent, i no és fàcil trobar un producte amb tantes i tant diverses aportacions. I segon, perquè a la xarxa encara no s’hi troba un aparador com cal de tota la feina feta fins ara, que ja van pel 9è o 10è número, segons com es mire (este aspecte de la xarxa segur que ben aviat el resoldran). En definitiva, el contingut de la revista va més enllà dels interessos purament comarquinals i es pot encardinar, sense cap mena de dubte, entre aquelles publicacions culturals que parlen de temes globals (una altra manera de dir-ho suposo que seria emmarcant-la directament en la glocalitat).

Del dia de la presentació cal remarcar la classe magistral del Miquel-Àngel Pradilla, que amb l’excusa de les Normes de Castelló va fer un extens repàs de la situació sociolingüística de la nostra llengua. La veritat és que hi ha tints del que va dir que no ens conviden a l’optimisme, sobretot pel que fa a la situació de fragmentació social i territorial en què ens trobem immersos com a comunitat lingüística (mireu què és l’apagada de la senyal de tv3 al País Valencià, sinó això). Amb tot, crec que el MA Pradilla no té en compte un fenòmen alternatiu a la realitat habitual, la xarxa i el puntcat (vam parlar-ne al post de Nació.cat) i que pot ser un aglutinant de la nostra comunitat reiteradament fragmentada.

Tot i que la revista ja es pot trobar a les llibreries vallenques o a l’Institut difícilment la trobareu a la llibreria del costat de casa vostra, així que haureu d’enviar un correu electrònic si la voleu tindre entre les mans.

L’article que hi apareix de la meua mà és una versió adaptada de la tanda de posts «Orbitant per Frankfurt», que pot ser que ja hagueu llegit, i que dedicava a les meues aventures per la Fira del llibre d’enguany. Si voleu veure com ha quedat al final, o teniu curiositat per veure una mostra de la revista, vos podeu baixar este pdf.

Fotografia de la portada d’Anna Montserrat..