Vergés a la xarxa

Ben poqueta cosa puc afegir al que ja han dit el Jesús i l’Emigdi del magnífic acte d’homenatge a Gerard Vergés del passat divendres: tot va sortir perfecte, i crec que l’homenatjat s’ho va passar molt bé, que era del que es tractava.

Ara, com que és lo meu bloc, deixeu-me que pose per escrit alguns pensaments que em ronden pel cap. Malgrat que l’auditori tenia una molt bona entrada (unes tres quartes parts, diria), pel meu gust l’acte no ha tingut molta repercussió mediàtica (trenco, però, una llança en favor d’El punt), en comparació al que va tindre l’acte d’homenatge a Cambrils.

Què passa a casa nostra que tot el que fem mai té ressó (excepte quan troben fardos per les platges de la Cala)? I això no només compta per este acte, sinó per moltíssimes altres coses… en resum, crec que ningú farà la nostra feina per nosaltres. Si volem alguna cosa l’hem de fer, sense esperar que mai ens faciliten la feina. Passa, per exemple, amb la literatura ebrenca del dia a dia, que la única sortida que ens queda, diferent dels canals habituals, és la xarxa (tal i com s’apuntava a l’article de Canvi 16).

Així passa que, tot i que la poesia sembla que no convida a moure masses, gràcies a l’empenta dels blocaires la xarxa ha anat plena de poemes per uns dies. I segur que, gràcies a esta acció, més d’un navegant ha conegut per primera volta els versos del Vergés. Ja sé, em direu que amb això tampoc anem molt lluny, però amb els mitjans de què disposem l’homenatge ha tingut una repercussió al llarg de tots els Països Catalans que només fa uns anys hauria estat impensable, no trobeu?

.