Imagina la Biblioteca

Ja fa dies a Tarragona van fer un debat sobre el futur de la biblioteca pública. Hi van participar l’Àlex Cosials i el Daniel Gil, i ho moderava Ciro Llueca.

D’altres voltes ja hem parlat de biblioteques al Basar, així que ara no estarà de menys que vos apunte les idees que més em van atraure del debat.

Tot just començar la Carme Renedo va apuntar unes paraules del conseller Tresserras, tot comparant les noves i les velles tecnologies amb el menjar congelat i el natural: no per aparèixer un ha desaparegut l’altre (i vaig recordar el que sempre diem, que els amants del paper poden dormir tranquils davant la irrupció dels llibres electrònics).

Una idea de fons que l’Àlex va posar sobre la taula també em va semblar molt encertada. Ens exposà que vivim en un moment de transició que va des d’una societat moderna (nascuda al segle dinou, romàntica, individual i racionalista) cap a una societat postmoderna, en què es mostra i predomina la col·lectivitat, i que es basa en l’imaginari col·lectiu. Com quan parlàvem de Baricco i la invasió dels bàrbars digitals. I la biblioteca, avui, ha de donar servei a estos dos tipus de societats, que han de conviure en un mateix espai.

Però les idees que més em van captivar van ser les del Dani. Potser perquè el seu discurs anava més enllà de la realitat confusa en què viuen els bibliotecaris camptarragonins. Apuntava que les biblioteques s’estan transformant en un poti-poti de serveis i que els bibliotecaris assumeixen massa feines: en un futur no gaire llunyà hauran de decidir què han d’oferir i què no. I possiblement esta tria vindrà donada pel context social en que es troba cada biblioteca en particular, i no a base d’una directiva general (això es pot comprovar veient l’avaluació que feia el dani de la mateixa xerrada a Tortosa). I també no es va poder estar de proclamar que els serveis han de dirigir-se cada volta més cap a entorns digitals, però que abans cal que els bibliotecaris assumeixen la tecnologia 2.0 com a pròpia per poder-la desenvolupar adequadament (talment com els polítics).

Enmig del debats amb els assistents, per la meua banda havia de dir alguna cosa. Així que, quan la regidora de Falset es queixava que no hi havia prou espai per als llibres a la seua biblioteca, vaig posar el dit a la nafra i els vaig engegar la necessitat d’utilitzar biblioteques digitals. Seria un servei compartit per totes les biblioteques públiques, tindrien a l’abast un fons bibliogràfic impossible d’encabir a les seues lleixes, i a més a més es podria donar servei arreu del món. Però, alhora, tampoc em vaig oblidar d’apuntar un dels punts febles de l’actual sistema de biblioteques, i és que tant a les Terres de l’Ebre com al Camp de Tarragona hi ha poblacions rurals que no tenen accès a les biblioteques (que hauria de ser universal). Un bibliobus podria solucionar-ho, que no en tenim cap en tota la província! I la Carme Renedo, com a responsable política, em va respondre que hi estan treballant i que la solució està al caure (ja veurem quant de temps tardaran, que ens coneixem, ja que l’impacte que tenen és minúscul comparat amb els sectors urbans).

I, per sobre de tot, una idea: com a editor el que m’interessa és que la gent llegeixe. Tant se me’n dóna si agafen un llibre en paper de Dostoievski com un còmic electrònic dels Marvel (i els vaig dir que veia més un adolescent d’avui amb el còmic que amb la novel·la). A mi m’interessa que la gent tinga actituds positives envers la lectura, així el dia de demà, si els convé, no tindran por si han d’encarar-se amb un manual universitari.

Així, doncs, crec que la idea de la campanya ha estat molt encertada (i ara, a més a més, tothom la pot continuar a la web). Cal que els bibliotecaris comparteixen els seus problemes i que miren d’albirar-ne les solucions. I, tal i com li vaig dir més tard al Ciro, estaria bé que incorporessen editors i llibreters al debat, ja que en realitat tots treballem pel mateix objectiu encara que puga parèixer que tenim interessos contradictoris.

.