Pau Alabajos · «València, 9 d’Octubre»

I si fem una cosa «diferent» al podcast? L’Emigdi em proposà un petit repte, recitar la lletra d’una cançó (doncs normalment el que acostuma a passar és que es cante el text d’un poema). Recollit el guant he estat pensant molts de dies com ho acabaria cuinant, i el resultat el podreu tastar avui.

Es tracta de la lletra d’una cançó de Pau Alabajos, «València 9 d’octubre», del disc Teoria del caos. En posar-m’hi, el primer que m’ha vingut al cap és el so de les dolçaines de la muixeranga (l’himne oficiós del País Valencià). Així que no me n’he pogut estar de retre un petit homenatge al nostre instrument (fet de fusta de ginjoler o de boix?), que també se sent per les nostres Terres, i l’he incorporat al podcast gràcies a Xavier Richard.

La música que sentireu més endavant al podcast és de Burning Babylon, concretament la cançó «Dance Mi Dub».

València, 9 d’octubre
Sonen les dolçaines
en el carrer Sant Vicent,
més de quinze-mil persones
volen fer sentir la veu.
Les paraules cobren força,
hem fet nostra la ciutat,
ja s’enlairen les banderes
per damunt dels nostres caps.

Missatges d’esperança
en els càntics de la gent,
el futur és patrimoni
de qui creu en el present.
És tan fàcil contagiar-se
de l’eufòria dominant,
bastirem els nostres somnis
sense por a flaquejar.

És València, 9 d’Octubre,
no podran fer-nos callar,
cridarem amb tantes ganes
que l’asfalt tremolarà.

Caminem com sempre,
avançant contracorrent,
la revolta és quotidiana
i n’hi ha molta feina per fer.
Salvarem tots els obstacles,
és qüestió de voluntat:
construirem una utopia
amb les nostres pròpies mans

Redreçarem la història,
emprendrem un nou camí,
girarem la vista enrere,
lluitarem contra l’oblit.
Aprendrem de les errades
que hem comés en el passat,
escriurem en les façanes
que estem farts de claudicar.

.