Rimbaud és un altre dels poetes presents al llibre Deu poemes universals que es presentarà este diumenge a la Fira Literària de Jesús. I de Rimbaud també en tenim un podcast, llegit en llengua francesa, i en femení, que tot seguit podeu escoltar.
La música que acompanya el poema és de l’andorrà Albert B, i es tracta de la cançó Trouble in mind.
Sensation
Par les soirs bleus d’été, j’irai dans les sentiers,
Picoté par les blés, fouler l’herbe menue:
Rêveur, j’en sentirai la fraîcheur à mes pieds.
Je laisserai le vent baigner ma tête nue.
Je ne parlerai pas, je ne penserai rien:
Mais l’amour infini me montent dans l’âme,
Et j’irai loin, bien loin, comme un bohémien,
Par la Nature, —heureux comme avec une femme.
Sensació
En les nits blaves d’estiu, aniré pels camins,
Picat pels blats, xafaré l’herba petita.
Somiant, sentiré la seva frescor en els meus peus.
Deixaré que el vent banyi la meva testa nua.
No parlaré, no pensaré res:
Però l’amor infinit em pujarà per l’ànima.
I me n’aniré lluny, ben lluny, com un bohemi
Per la Natura —feliç com amb una dona.
Jean Arthur Rimbaud (1854-1891): És un poeta precoç: escriu Una temporada a l’infern amb només 19 anys. La seva poesia oscil·la entre el simbolisme i el decadentisme, i forma part de la generació de poetes maleïts francesos..
Pots agafar sempre que vulguis qualsevol de les meues fotos.
Estic molt content que esta foto del nostre riu i La Ribera en primavera t’ hagi servit per acompanyar un poema de Rimbaud.
No t’ho agafes malament. No conec tant com voldria (o podria) la poesia simbolista, però sempre que l’he llegida m’ha seduït. Potser més Baudelaire, però em va bé Rilke i també Mallarmé. Llegint, sempre m’imaginava com sonaria en la llengua original,i sempre amb la traducció al costat. Els podcasts que ens regales m’han dut només una part del que volia escoltar… Potser demano massa. Que no s’entusiasmen prou estos lectors que et cedeixen la veu? Amb tot el respecte, ho dic. Que jo ho faria pitjor, segur.
@àngel: la fotografia s’ho mereix! 😀
@bruixadesol: pensa que la gent que ha llegit els poemes són estudiants normals i corrents, i la lectura i interpretació no és precisament la seua especialitat. Vam creure que seria interessant poder sentir els poemes amb la seua llengua original, però en cap moment vam pretendre que fossen professionals de la lectura els que ho fessen. Crec que el producte és el que és, digne, fet amb voluntarisme i sense cap contraprestació econòmica per part dels estudiants. Gràcies a ells els podem escoltar en la llengua original! (t’imagines a mi llegint en alemany? l’apocalipsi pareixeria un picnic…) 😀
No ho havia de dir… Jo ho faria malament fins i tot en català. Un rampell. Ha sigut bonic llegir els poemes.
ha! ha! ha! ha! ha! no patixes, dona! 😀
si vols veure el vídeo el trobaràs aquí:
http://www.sre.urv.es/web/video/poemes/video.html