Olavo Bilac · «Via Láctea»

Si us passeu per la Fira Literària de Jesús avui o demà, us podeu fer amb un exemplar en paper del llibre Deu poemes universals (o també us el podeu descarregar aquí). Entre els poemes de l’antologia hi podreu trobar un sonet d’Olavo Bilac, i este mateix sonet és el que podeu sentir al podcast d’avui, llegit per una alumna de la URV.

La música que l’acompanya és del mateix país que el poeta, són els Camerata Brasileira amb la cançó Noves Fora.

Via Láctea
Dormes… Mas que sussurro a umedecida
Terra desperta? Que rumor enleva
As estrelas, que no alto a Noite leva
Presas, luzindo, à túnica estendida?
São meus versos! Palpita a minha vida
Neles, falenas que a saudade eleva
De meu seio, e que vão, rompendo a treva,
Encher teus sonhos, pomba adormecida!
Dormes, com os seios nus, no travesseiro
Solto o cabelo negro… e ei-los correndo,
Doudejantes, subtis, teu corpo inteiro…
Beijam-te a boca tépida e macia,
Sobem, descem, teu hálito sorvendo…
Por que surge tão cedo a luz do dia?!…

Via Làctia
Dorms… Però quin xiuxiueig
La terra humida desperta? Quin rumor aixeca
Les estrelles immòbils, que l’alta nit porta
Lluint una túnica estesa?
Són els meus versos! Palpita la meva vida
En les ànsies que el sentiment d’enyorança eleva
De dins meu, i que van, trencant la treva,
Vull omplir els teus somnis, coloma adormida!
Dorms, mostrant els pits, en el coixí
El teu cabell negre deixat anar, mira’l, corrent
Subtil pel teu cos sencer.
Et besen la boca tèbia i carnosa,
Mentre pugen i baixen i captiven el teu alè.
Per què es fa tan aviat de dia?
Olavo Bilac (1864-1918): Va pertànyer al moviment parnasianista brasiler i va
ser un gran activista literari. Els temes més recurrents dels seus poemes eren les
estrelles i l’amor. Acostumava a escriure sonets..