Els que em coneixeu, sabeu que no sóc molt amic de fer gaires virgueries de disseny, i que m’agraden les composicions «netes». Fa uns dies vaig muntar un díptic per a uns cursos, i com que me sembla que ha quedat prou decent, aprofitaré per ensenyar-vos-el i presentar-vos les fonts que he utilitzat.
D’entrada, hi ha la font oficial de la institució, l’Òptima. Possiblement no és una de les millors fonts que existixen, però com que és la institucional, pos s’ha de fer servir… i la he utilitzat per als textos del díptic.
Després he buscat una tipografia per als títols. No és fàcil trobar un tipus que conjugue bé amb l’Òptima, sobretot cal anar-los a buscar entre els de la família de pal sec. I com que és estiu, i fa temps que vaig trobar-la per internet, pos m’he decidit per la Diavlo. Com veureu és un tipus molt estilitzat, i que en cossos grans, com el que he fet servir, llueix molt bé el seu disseny.
I, al final, per donar-li un toc estiuenc definitiu hi he posat un polp. He aprofitat per posar les potes a una banda i la bossa a l’altra. D’esta manera, quan queda plegat, per la banda de davant es veuen millor els noms dels cursos, i si es desplega s’acaba de veure el dibuix sencer. Si voleu lo polp, el trobareu a la font Out to sea.
Espero que les fonts us siguen de profit!
M’agrada definir com a bonic: Coses senzilles al primer cop d’ull, on després, si vols, hi descobrixes la complexitat del treball.
I lo teu dríptic t’ha quedat molt aseat de línies homogèni en colors i fresc. Felicitats pel treball!!! 🙂
Jo vaig tenir la sort de tenir com a professor de dibuix a José Còrdoba, pintor afincat a Vinaròs. Entre moltes coses que hem va ensenyar, la que utilitzo sempre, alhora de fer un disseny és la manera de vore l’art:
“Albert -hem deia- tu cuando mires un cuadro, ya sea de temática abstracta como real, ponte delante y con la mente vacia, miralo durante veinte segundos. Luego, te das la vuelta i sabrás si ese cuadro te gusta o no.”
gràcies! 😀
Crec que és un díptic ben pensat. I el pop, a banda que resulta simpàtic, crida l’atenció sense desentonar-hi.
Salut!