Orbitant per Frankfurt (i 8)

Acabem, que això de la Fira de Frankfurt ja cansa, no?

Sabeu què va ser el primer que em va dir el Pep quan vaig arribar a Catalunya?: «Què no saps quina n’ha muntat el Carod?». I sí, l‘havia muntada, tot i que ara ja està tot aclarit. No sé què ens passa als catalans, que sempre l’hem d’espifiar (crec que si no ho hagués fet el Carod ho hagués fet un altre polític…). Que no n’aprendrem mai de les coses que ens han passat, com Fresno, o el cas de la federació de rugby? Que no tenim un bon exemple amb el «puntcat» de com s’han de fer les coses? santa paciència que hem de tindre…

Però anem a les valoracions, que d’això es tracta este darrer post. Per la part «natural» que em correspon, com a editor, Frankfurt ha estat el de sempre: grandiós, magnífic, universal. En un sol espai tens representants de tots els editors del món i de totes les maneres de fer llibres, una ocasió única a l’any per ataüllar el món exterior, les noves tendències, altres maneres de treballar, i topar-te amb idees i conceptes atractius. Com un viatge amb l’Enterprise, però a velocitat subsònica.

Per la part «especial», pensant que enguany els convidats érem naltros: objectiu aconseguit. Tot i que hi ha aspectes criticables de l’organització i dels actes, que he anat desgranant en esta sèrie de posts i en d’altres, el resultat final és bo ja que hem aconseguit situar els llibres catalans (i la indústria editorial catalana) en l’epicentre mundial editorial que és Frankfurt.

La indústria editorial internacional ens ha pres seriosament, que no és poc sent «gats escaldats» com som, tal i com diu el Quim Monzó. I els alemanys pareix que han aprés que la cultura catalana no és ben bé l’espanyola: quan et preguntaven d’a on eres i deies «katalanische» et responien amb un «Catalonia is not Spain», malgrat les intoxicacions que hi ha hagut des de la premsa espanyola (alguns postul·laven la teoria «català=nacionalisme=nacionalsocialisme», aberrant i supinament ignorant, sobretot sortint de plomes alemanyes).

Per reblar-ho, aprofito un apunt del Jordi, que servirà per corroborar si això ha anat bé o no. En una entrevista a l’Eduard Voltas al Singular Digital, responia d’esta manera a la pregunta de què n’esperava de la fira:

Frankfurt no és una fira de literatura, és una fira del llibre. El que hem d’esperar de Frankfurt és que la indústria cultural surti reforçada, i des del punt de vista estrictament literari, el que hem d’esperar de Frankfurt és que surtin contractes de traduccions, que surtin compres de drets d’obres catalanes literàries, que els nostres autors que encara no han estat traduïts, gràcies a Frankfurt, aconseguim que es fixin en ells. Hem d’intentar posar en circulació molt més del que tenim ara, aquest és el indicador que hem d’atendre per saber si Frankfurt ha servit o no per alguna cosa.

Pel que he llegit als blocs dels editors pareix que la cosa va per aquí.

Felicitats a tots (institucions, editorials, escriptors, etc.) per la feina feta!

Si encara voleu més Frankfurt (cosa que dubto) entreu a l’especial recopilatori de vilaweb lletres..