Feia dies que no m’emocionava tant com avui (fins i tot m’ha caigut alguna llàgrima d’emoció, no és conya!). Els de Dover han versionat la seua cançó Serenade, i han preparat un magnífic vídeo. I no me n’estic de dir-ho perquè és un magnífic homenatge a la nostra gent gran. Moltes voltes els tenim relegats en l’oblit, en un racó de la nostra societat, i ens oblidem que són persones, com tu, com jo, com tots.
M’encanta el moment en què «el grup» es rebel·la davant la seua pròpia passivitat i es posa a tocar. Com tracten la gent del ball. I la nota friki, la granera-làser (per fer l’efecte mireu aquí). Per a mi, un cant a la vida!
tens raó, molt emotiu
Molt bo i molt emotiu, és veritat.
Gràcies per compartir-lo.
ha estat un ver plaer!