Nexus (i 4)

El que m’ha cridat l’atenció és la subtil similitud entre uns arguments i altres (podríem parlar d’una teoria del moviment?) i els possibles auguris que es poden arribar a aventurar si fem la traslació de la història de ciència-ficció a la nostra realitat actual (salvant les distàncies i adaptant-ho al nostre entorn immediat).

Si els mòbils «bàrbars» de Baricco s’acaben imposant (com pareix que serà inevitablement), si adoptem com a pròpia la manera de fer multitasca, sempre ràpida i gens aprofundidora, ¿és possible que la nostra civilització acabe en un punt mort com a la novel·la? De tant de moure’ns, ¿acabarem oblidant la raó que ens portava al moviment?

Hi ha notables diferències en ambdós casos. Stapledon redueix i hiperbolitza situacions per forçar el devindre de la trama. Baricco, en canvi, ens detalla una realitat complexa, plena d’iridescències, que difícilment hauria d’arribar a la mateixa fi (he d’apuntar, com una nota a peu de pàgina, que un dels factors de la fi de la primera humanitat staplendiana és l’esgotament dels combustibles fòssils).

Stapledon, en el seu exercici de simplificació, dibuixa una inèrcia clara que crec que subjau a la base de la civilització «bàrbara». Cal que vetllem per no perdre l’hàbit de capbussar-nos sense renunciar al surfeig, cal que preservem tot allò que té de positiu la manera de fer tradicional. Perquè, si no ho fem, correm el perill de perdre la noció mateixa del coneixement, de què és rellevant i què no, fins al punt que puga distorsionar-se irremeiablement el nostre esperit crític.

Com a societat global que comencem a ser, ¿ho aconseguirem? Vull creure que sí.

Posts anteriors de la sèrie: [1], [2] i [3].

Nexe m. Unió, allò que uneix una cosa amb una altra. Tota una Babel de llengües amb un nexe comú, Oller Febre, ii, 3. Etim.: pres del llatí nĕxu, mat. sign. ¶ A Blade Runner, Nexus 6 és el nom tècnic dels replicants.

.