A la guia Públics d’este mes d’abril, que s’edita a Tarragona, hi podeu trobar un interessantíssim article signat per tres llibreries (l’Adserà, la Rambla i la Capona).
Que el dia de sant Jordi és una autèntica salvatjada editorial, ja fa dies que ho sabem: tot són novetats, tothom vol estar a la llista dels més venuts, el món s’acaba si els autors no signen el seu llibre a la parada… Mireu-me a mi, que malgrat treballar en l’edició universitària i veure els bous de lluny, al final emprenem projectes poètics amb tots els ets i uts.
Per això és d’agrair llegir les paraules dels llibreters, uns dels actors principals de l’espectacle llibresc. I més quan són tan assenyades: per sobre de tot estan interessats en el foment de la lectura durant tot l’any, i el caire purament mercantilista i de màrqueting que pren la festa no els agrada gens. Senzillament volen fer el millor possible la seua feina, i critiquen l’intrusisme d’alguns que per un dia fan de venedors de llibres.
Més avall podeu llegir l’article sencer, us convido a reflexionar-hi i, si us ve de gust, apuntar estes reflexions als comentaris!
No fa gaires anys, la proximitat d’un Sant Jordi era important per als llibreters perquè, més enllà de la venda, hi havia un rerefons de festa, sortir de la rutina, nervis per tenir-ho tot a punt i donar un bon servei, saludar des de la parada la gent i recomanar el llibre més interessant…. de fet, la venda era el complement de la festa.
Actualment s’apropa Sant Jordi i els llibreters tremolem. Curiosament, tots els editors tenen el millor llibre, el que ens farà canviar la vida i recomanar-lo a tots els amics. I tots volen que en fem piles i el posem a primera fila… és la seva feina, és clar.
La nostra feina va molt més enllà de Sant Jordi: separem el gra de la palla i recomanem allò que de veritat creiem que val la pena. Llegim molt, moltíssim, per poder opinar. Se’ns exigeix saber de tot: mecànica, literatura, arbres, psicologia, fotografia…
Volem vendre molt, sí, però no prendre el pèl per vendre. Donem una atenció personalitzada i ens poden trobar tots els dies de l’any, no tan sols per Sant Jordi. Rebem encàrrecs difícils i tenim el gust de localitzar-los. Tenim estocs permanents de llibres de qualitat però, tristament, poc vendibles: la poesia, el teatre, els clàssics…
Aquí hi ha la diferència bàsica entre un llibreter i els venedors de llibres que apareixen com els bolets aquest dia. Què hi fan els polítics a la Rambla, venent llibres? Què hi fan el Port de Tarragona o la Diputació? Que potser se’ls ha acabat la feina? Què hi fa una immobiliària venent contes al carrer? Què hi fan les entitats més diverses, que tant es posen a vendre xoriços o castanyes com roses o llibres, si cal? A veure si per un cop som seriosos amb aquesta professió, carai.
Reivindiquem la nostra festa. La festa de la cultura i del foment de la lectura per davant d’un rànquing de vendes que té més de propaganda que de cultura. I la reivindiquem com a mostra d’una tasca feta dia rere dia durant tot l’any i no tan sols per aprofitar el moment.
Adserà, la Rambla i la Capona
La resposta la donen al mateix article: Cada vegada hi ha més “venedors de llibres” però menys llibreters. Els llibreters tenen tota la raó en reivindicar la seva feina perquè si no passarà (si no està passant ja) que cada vegada es vendran més llibres però es llegirà menys.
cal defensar i potenciar la figura del llibreter amb empenta i jo, com a escriptor, em poso al seu servei sempre que m’ho demanen
Els llibretes tenen molta raó: Intrusisme i mercantilisme sense límits… Han de fer difícils equilibris entre literatura i comerç. On es poden tastar estos “Deu poemes universals”? Els trobarem com si res a qualsevol parada intrusa el dia de Sant Jordi? O caldra afinar una mica més la cerca? M’agradaria trobar-los.
Besets.
@macabeu: de fet, el “sant Jordi comercial” d’avui ja es resumeix així: es compren llibres que no són per llegir, sinó que només són un regal.
@jm tibau: i tant que cal estar amb ells! gràcies als nostres llibreters tenim una xarxa de distribució de llibres i cultura que ja fa anys que ha desaparegut en altres països, com als EUA.
@bruixadesol: de fet l’ofici del’editor i el del llibreter consisteix en això, en mantindre l’equilibri entre un i altre… tot i que cada dia pesa més la vessant del comerç que de la literatura (i sinó fixa’t en la majoria de best-seller del Dia).
D’aquí ben poquet podràs tastar els Deu poemes! 😀 hi haurà una versió a la xarxa, i a més a més els podràs trobar en un bon grapat de llibreries del territori. I si vas a la Fira de Jesús te’n podràs fer amb un! compta amb que passat Setmana Santa ja els podràs trobar… però no patixes, que n’informarem de tot al Basar! 😛
Ei nen! A mi també em fan venir goles, com diuen els meus amic eivissencs, aquest recull de poemes.
Sobre el tema Sant Jordi, em sembla que el més important és que nosaltres tenim clar que és la festa i com la celebrem.
Compro, regalo i em regalen molts llibres cada any, però fa anys que sempre anem a petar a les llibreries de sempre, per tracte i nivell i fa anys que ja no em regalen llibres-bolet de Sant Jordi, que apareixen aquell dia i a més no tenen cap interès.
Anem a la barraqueta de qualsevol partit polític i demanem-los la factura del llibre que els volem comprar, amb el nif i l’IVA desglossat. Si no poden fer una factura demanem-los un full de reclamació (que no en tindran). Portem-lo preparat i denunciem-los a consum, passen copia a la premsa. Estan venent en negre, no tenen llicència, no tenen IAE, no tenen vergonya.
@xavi: crec que l’opció que fas és la millor i més intel·ligent de totes: comprar al llibreter de confiança, i no comprar els llibres-bolet de la Diada!
@sinibald: si féssem això que dius seria la repera! M’imagino els lectors denunciant a Consum als partits polítics, què divertit! en qualsevol cas, em quedo amb la teua darrera frase: lapidària!