Des d’Aldover, a la vora del riu i als peus dels Ports, ens arriba la veu de Valer Gisbert. El vigilant d’horitzons s’incardina en el gènere fantàstic com poques obres ho han fet últimament a les Terres de l’Ebre. I ho fa recorrent els paisatges i pobles de les nostres Terres, en un viatge mític comparable a la recerca del sant Greal artúric, farcit de llegendes que es tornen realitat. Al podcast d’avui us presentem l’inici del llibre, per tal que us animeu en algun moment a llegir la resta de la novel·la: no us decebrà pas!
La música, al més pur estil Sigur Ros, és obra de Matti Paalanen, i es tracta de la cançó Clouds Fly As I Smile.
Vigilant d’Horitzons, ajagut a la talaia del castell de la Suda, contempla l’esplendor de vestigis ancestrals d’una ciutat mil·lenària, embriagant-se d’històries irreals on Tu, Dona d’Aigua d’Ulls Cristal·litzats, et plantaves en la seva imaginació en forma de musa dels Elements.
Vigilant d’Hortitzons, eternes guàrdies d’improductives oportunitats, et mantenien reu en aquella petita talaia que custodiaves a cada trenc d’alba fins a la nit. Empresonats entre murs de pedra es trobaven els teus anhels condemnat per l’infortuni i asfixiat per una rutina de carcoma anihiladora d’esperances, mirant amb melangia la seva figura feta pedra a la llunyania. I contemplaves el contorn de la seva cara estesa i escampada, petrificada entre tossals, puntes i moles, tal com narra la llegenda, sostenint la tomba del seu estimat.
Dona d’Aigua d’Ulls Cristal·litzats, convertida en roca perpètua en temps atàvics, es distingeix el contorn de la teva faç des dels territoris del més enllà, i el Vigilant es posà dret tot admirant-te amb jocunditat.
…És moment de recordar la teva història marcada per nebuloses llegendàries i distorsionades realitats…
quina col.lecció que tens!
doncs sí, la criatura comença a agafar unes dimensions considerables! ara mateix acabo de mirar els que porto, i són 61 podcasts d’asteroides! m’ho diuen fa un anyet i no m’ho crec! 😀