Fa uns dies en Pau Cortina, periodista de l’ACN, es va posar en contacte amb mi per fer-me unes preguntes. Il·lusionat, no vaig dubtar ni un moment en respondre-les el millor que vaig saber. De les meues respostes, i de les d’un bon grapat d’altres editors, en va sortir un article que va aparèixer en diferents mitjans, com ara al Diari de Girona. Gràcies a la magnífica feina de periodistes com el Pau, es dóna veu i espai a projectes culturals que habitualment no es troben als aparadors de casa nostra. I cal que ens felicitem tots per tindre uns bons professionals en el nostre país, que miren una mica més enllà de la tradicional pila de llibres. Per als curiosos i una mica vagarosos, us reprodueixo el text aquí mateix:
L’auge dels petits editors a Catalunya pren diverses formes, i poques passen per la viabilitat econòmica. Des de la microestructura empresarial fins a l’associació cultural, sembla que dos conceptes s’imposen a la rendibilitat: el llibre i el lector. “Per a moltes petites editorials aquests són més importants que el compte de resultats”, afirma Anna Porta d’Adesiara, una microeditorial que es conforma amb “no perdre diners”. Així han proliferat multitud de capçaleres que troben en la llibertat d’edició i l’amor a la literatura la seva raó de ser. Pocs títols, venda per Internet i impressió sota demanda abarateixen costos, però també redueixen l’impacte de Sant Jordi en el còmput de vendes anual.
Les petites editorials -aquelles que publiquen menys de 100 títols anuals i facturen menys d’un milió d’euros, segons la Panoràmica de la Edición Española de Libros (2010)- no han deixat de créixer en els darrers anys, en paral·lel al descens del ritme de creixement de les mitjanes i l’estancament de les grans editorials (cap de nova a l’Estat des de l’any 2000).
Una bona part d’aquest creixement estadístic es deu al fenomen de les microeditorials, que es queden lluny del centenar de llibres publicats i, generalment, també de la facturació que s’estima per les editorials petites. En el seu cas, a més, es fa difícil quantificar-ne la producció editorial.
Molts no estan associats al Gremi d’Editors de Catalunya, en alguns casos per tractar-se d’entitats sense ànim de lucre, en altres directament per la negativa a pagar-ne la quota. Això complica no només quantificar la producció editorial sinó constatar estadísticament la seva pròpia existència. Un altre factor a tenir en compte és la recent privatització del registre ISBN, motiu pel qual moltes d’aquestes petites entitats renuncien a registrar, per exemple, els títols que només es distribueixen digitalment.
Tanmateix, el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Xavier Mallafré, calcula que “poc menys del 95% de les editorials que existeixen estan agremiades”. De ser així, les editorials ‘micro’ podrien representar un màxim d’un 6% del total d’editorials catalanes.Voluntarisme i supervivència
Potser és perquè aquest tipus d’iniciatives només “podrien arribar a ser viables econòmicament en un mercat de lectors gran com el de la llengua anglesa”, com sosté l’impulsor de l’editorial virtual Petròpolis, Jaume Llambrich. Més enllà d’aquesta explicació, el cert és que el fenomen dels petits editors està -majoritàriament- lligat al voluntarisme.
Des d’Adesiara -un exemple d’editorial petita i independent que publica exclusivament en català, principalment traduccions acurades de clàssics de la literatura universal- assumeixen que han deixat en un segon terme els “interessos crematístics” i que el seu objectiu és facilitar al lector l’accés a títols “pretesament menors” en funció de la “totpoderosa rendibilitat econòmica”. L’editorial publica entre 10 i 14 títols l’any, que fa arribar a les llibreries a través d’una petita distribuïdora.
Així, l’editorial no és el mitjà de subsistència dels qui hi participen (quatre treballadors), com no ho és Labreu Edicions. Ester Andorrà, responsable d’aquesta altra editorial, atribueix la subsistència de les microeditorials a la “gent amb idees i valentia per tirar-les endavant”. En el seu cas, l’editorial està constituïda com a associació cultural sense ànim de lucre, nascuda per donar “suport i difusió a la poesia i literatura de qualitat en llengua catalana”. Per això, els pocs beneficis que aconsegueixen es reinverteixen en la publicació de nous llibres, “ara per ara 13 l’any”.Llibres “de risc”
Una de les virtuts que les editorials consultades coincideixen a atribuir-se és la possibilitat de publicar amb total llibertat. Anna Porta, d’Adesiara, considera que les petites editorials fan generalment “llibres de risc”, és a dir, que no s’editen en funció de les vendes que es calcula que aconseguiran. I contraposa aquesta virtut amb la tendència a la “best-sellerització” de la cultura que, al seu parer, imposen les grans editorials que volen “assegurar la venda de milers d’exemplars”.
Al respecte, Andorrà (Labreu) apunta que no considera que el fenomen hagi de ser passatger. “Això dependrà de la recepció dels lectors i de la valentia i tossuderia dels que portin endavant cada projecte”, subratlla.
Un dels casos més extrems -quant a viabilitat econòmica- és el de l’editorial Petròpolis, que va crear l’any 2009 Jaume Llambrich Brull. Es tracta d’una microeditorial virtual, sense ànim de lucre i “fundada per diversió”. Llambrich s’apunta a la tesi de Porta en afirmar que “els petits són capaços de córrer més riscs editorials, econòmics i de continguts”.
Aquest editor també remarca el fet que les grans editorials “eviten segons quins tipus de textos” amb pretextos diversos. En aquest sentit, veu l’activitat de les microeditorials com una oportunitat per a certs llibres i per a certs “lectors selectes”. I remata: “Mentre existeixi un públic lector que busqui els seus títols, les petites editorials mai deixaran d’existir”.El pes relatiu del dia de Sant Jordi
Davant la proximitat de Sant Jordi, les editorials consultades valoren de forma diversa l’impacte que tindrà en la seva activitat i, en concret, en el global de vendes anual.
Qui sembla tenir-ho més clar és Jaume Llambrich, de Petròpolis. Dels dotze llibres que edita anualment, “un parell poden sortir per Sant Jordi”. No obstant això, per tractar-se d’un projecte virtual, l’editorial no pot notar l’efecte del comprador de carrer. Llambrich hi afegeix que els llibres que surten en aquestes dates se seleccionen en funció de l’interès de l’autor de tenir presència en aquest moment, i no tant de l’editor.
Les presentacions públiques de llibres, amb tot, sí que creixen durant el mes d’abril, fins i tot per aquesta editorial, que n’ha realitzat almenys dues des de setmana santa i fins aquesta setmana. El mateix passa amb Labreu edicions, que “incrementa la quantitat de recitals i presentacions durant tot el mes d’abril”. Però en el seu cas, a més, Sant Jordi sí que representa “un bon dia per a la venda”, que multiplica per tres les vendes d’abril respecte un mes normal. Andorrà valora, a més, que és un dia “important per tenir un tracte directe amb els lectors”.
A Araiadés, en canvi, Sant Jordi “no té un impacte gaire considerable”, en aquest cas no tant per les dimensions de l’editorial com pel tipus de producte que ofereix, senyala. “Em sembla que els nostres lectors són aquells a qui agrada la literatura de qualitat: compren llibres al llarg de tot l’any i em temo que aquest dia no solen comprar-ne si no és per compromís”, diu.Petits però entusiastes
Segons l’informe Comercio Interior del Libro en Cataluña 2010 (últimes dades publicades), les editorials petites -microeditorials o no- van editar aquell any un 29,5% dels llibres publicats a Catalunya. No obstant això, malgrat superar la quota de mercat de les grans i molt grans editorials, la facturació d’uns es va quedar en l’11,3% del total, mentre que les grans editorials acaparaven el 45,7%.
Les tirades limitades de les editorials petites expliquen aquest diferencial. En el cas de les microeditorials les edicions en paper acostumen a fer-se sota demanda (quan s’assoleix un volum de lectors interessats), la qual cosa explica fins a quin punt aquest sector no és, a dia d’avui, un negoci.
Per això alguns prefereixen parlar “d’altres” beneficis extraordinaris amb els llibres, com reivindica Jaume Llambrich: “Ens ho passem molt bé editant-los, xalem en veure la il·lusió dels autors el dia de la presentació i quan els lectors els llegeixen ens engresquen a continuar endavant”.
