Antonio Machín és un dels cantants mítics del meu poble. De sempre, a casa s’han explicat històries de quan el portaven a la festa major en la postguerra (i n’hi han que impliquen als meus dos iaios). I d’aquí ve el disc de vinil d’avui, ja que es tracta d’una de les poques herències del meu iaio que m’han arribat. Potser no es conserva en la millor condició del món (en alguna cançó està una mica ratllat), però la gravació que us presento avui la faig fer al 2015 per passar-la a les meves germanes per recordar-lo (la foto és del moment que ho vaig fer, amb el meu tocadisc dual). Ahir la vaig trobar, i m’ha semblat que era un bon moment per pujar-la a la web per compartir-la amb tots vosaltres (l’enllaç per descarregar el trobareu aquí). Que el disc és del 69 i té bona part dels seus grans èxits, i sempre fan de bon escoltar (i ballar!).
