Enguany l’amic i professor Josep Sánchez Cervelló s’ha jubilat. Des de la Universitat li han dedicat un llibre d’homenatge, amb una primera part d’articles d’investigació i una segona part d’aportacions més personals. Podeu descarregar-vos el llibre Josep Sánchez Cervelló. El historiador, el hombre, el camarada a la web de Publicacions URV, però deixo per aquí les paraules que surten amb la meua signatura.
***
Si mirem enrere en el temps, puc dir que la coneixença i admiració al Josep Sánchez Cervelló em ve de lluny. El primer contacte que vaig tindre amb ell va ser en un curs d’estiu de la URV en què jo participava com a becari per guanyar-me uns dinerons i ell s’encarregava de la direcció acadèmica. Era al Museu d’Art Modern de Tarragona i, entre la xafogor i l’aire condicionat, vam connectar al moment: les nostres paraules venen de l’Ebre i el sentiment de pertinença a la mateixa tribu va generar una confiança mútua que ens ha acompanyat per sempre més. D’aquell estiu recordo parlar amb catedràtics portuguesos amb un castellà espontàniament macarrònic i una visita de la Policia Nacional que em va espantar (al final no n’hi havia per a tant, “només” va vindre a participar com a ponent Mário Soares, expresident de la República de Portugal).
Al cap d’uns anys vaig tornar a la universitat, ja com a tècnic de publicacions. El 2009 publicàvem El pacte de la no intervenció: La internacionalització de la Guerra Civil espanyola, volum coral que ell mateix coordinava i a partir del qual sempre hem seguit col·laborant. De tota la nostra relació editorial em quedo amb dos fites importants. La primera, la creació i impuls a partir del 2015 de la col·lecció Estudis sobre Conflictes Socials, que ja porta dotze entregues i la primera de les quals versava sobre les Brigades Internacionals de la Guerra Civil (podeu accedir a tots els seus continguts en accés obert a la web de l’editorial). I la segona, la publicació d’un llibret excepcional: Giny d’aigua de Manuel Pérez Bonfill. Es tracta d’un recull de versos del venerable professor, poeta, narrador, traductor, director i pedagog teatral, activista polític i cultural tortosí, amb dibuixos de Ferran Vilàs i pròleg de Xavier Garcia. En aquell moment Josep era el president de l’entitat Amics i Amigues de l’Ebre i amb la confiança que ens teníem ens va proposar l’edició d’aquest poemari per part de Publicacions URV, iniciativa que vam entomar amb il·lusió i que ens enorgulleix, ja que d’aquesta manera vam poder honorar una figura clau de la cultura catalana del nostre territori.
Però el més important de tot plegat, ultra la saviesa que destil·len els seus llibres, és que em quedo amb el temps que hem passat junts en tantes ocasions. Viatges en cotxe, reunions de galerades, cafès al bar, exposicions, presentacions que van de Tortosa a Tarragona passant per Falset… aquests instants i converses son un tresor preuat que Josep va compartir amb mi i que omplen de contingut fins a sobreeixir paraules com vida i amistat. Que puguem continuar xalant d’aquests instants com sempre ara que comença la seva etapa de jubilació és un regal que aquell estiu distant mai m’hauria imaginat.
